La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, va presidir el passat mes d’octubre l’acte central de l’Any Victòria Pujolar i Amat,  posant de relleu que "commemorar una dona que va viure la repressió i tortura ens porta a la memòria la lluita de tantes dones anònimes que van fer possible la construcció d'una societat més democràtica i també ens recorda la lluita encara avui de tantes dones perseguides, que fugen de la repressió política arreu i dones que també han estat empresonades avui i aquí". 

En l’acte d’inauguració de la seva obra pictòrica, la presidenta de l’Institut Català de les Dones ha posat de relleu la importància de tenir referents que obren camins: “cada vegada que recuperem, reivindiquem, posem una dona al centre estem creant i recuperant referents per totes les que som avui i les que vindran".

Per la seva banda, la comissària de l’Any Victòria Pujolar Amat, Elvira Altés, ha indicat que “Fuster i Pujolar tenen molts paral·lelismes. Van ser lliures artísticament però això les va allunyar de ser reconegudes”.

La pintora i curadora de l’exposició Esther Rodríguez ha posat de relleu que “la mostra vol entendre Pujolar des de la seva vocació, moltes vegades interrompuda. La seva veu a través dels materials descobreix que la seva pintura és un diari visual de família i activisme polític”.

 A l’obertura de la mostra també han assistit familiars de l’artista.

Les pintures de l’exposició, que es podran veure a la seu de la Fundació Felícia Fuster (Carrer de Camps i Fabrés, 11, Barcelona) fins el proper dia l’11 de març, formen part de la col·lecció privada de la família.

Un somni fet realitat

Pintar i dibuixar va ser un somni per a Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 1921-Madrid,2017) que al final de la vida va poder fer realitat. Les circumstàncies que va travessar feien impossible desenvolupar aquesta activitat. Va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat, sempre canviant de casa, de poble i de país. En tot aquest periple va criar quatre infants, va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista i, mentre vivia a Bucarest, encara va trobar el temps per estudiar la carrera de Belles Arts, aconseguint finalment poder pintar tot allò que vivia, com ella va dir: “La vocació et segueix ni que estiguis en moments difícils”. Va exhibir la seva obra a París, a Madrid i a Barcelona.

Seu de l’exposició

L’exhibició de la mostra en la fundació que reivindica el llegat de Felícia Fuster i Viladecans, artista de la que també es va commemorar el centenari del naixement l’any passat, vol visibilitzar el talent d’ambdues en el marc d’un diàleg cultural i feminista.

Commemoració de l’Any Victòria Pujolar Amat

L’Any Victòria Pujolar Amat posa de relleu els següents àmbits de la seva biografia:

• Valors republicans, democràcia, llibertat, solidaritat
• Activisme antifeixista, antifranquista
• Vocació artística
• Visibilitat de les trajectòries femenines

 Les actuacions per commemorar aquesta efemèride finalitzaran enguany amb la realització i publicació de la seva biografia per part de la comissària, la periodista Elvira Altés.

L’acte central de la commemoració va acollir la dramatització d'una entrevista que li va fer la periodista Teresa Pàmies on relata la seva experiència a Ràdio Pirenaica a l’Auditori del Palau de la Generalitat. Aquesta obra teatral de petit format representa una entrevista epistolar que Pàmies va incloure al seu llibre sobre l’emissora. Victòria Pujolar i Teresa Pàmies a la ràdio situa ambdós personatges en el programa Les dones, un dimecres de l’any 1984.

A més d’aquesta obra teatral, l’Institut Català de les Dones ha posat a disposició de les entitats del país l’exposició itinerant pedagògica sobre la seva vida “Qui és Victòria Pujolar Amat?”. La mostra, estructurada en panells cronològics (origen, vida furtiva, fugida, militància, vida clandestina en família, La Pirenaica, vocació artística), pot ser sol·licitada per entitats i institucions amb finalitats pedagògiques.