Catalunya, pionera en estratègies de salut comunitària

Catalunya, pionera en estratègies de salut comunitària

Salut desplega el Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya que incideix en el diagnòstic precoç i accés al tractament

de poblacions vulnerables per evitar que les hepatitis accentuïn les desigualtats en salut

Amb el lema “L’hepatitis no pot esperar”, Catalunya s’adhereix al Dia Mundial de les Hepatitis que es commemora cada 28 de juliol

Salut pal·lia l’impacte de la COVID-19 també en l’àmbit de les hepatitis amb el Programa de prevenció, control i atenció al VIH, les ITS i les hepatitis víriques (PCAVIHV)

Catalunya s’estima que unes 65.000 persones (l’1,1% de la població catalana major de 19 anys) tenen anticossos positius de l’hepatitis C, de les quals gairebé la meitat, un 0,47%, presenta infecció activa, segons les darreres dades. I un 20% desconeix que està infectada d’hepatitis C, una de les 15 primeres causes de mort entre la població catalana.

Per combatre aquest greu problema de salut pública, Catalunya s’alinea amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) –d’eliminar les hepatitis víriques el 2030– amb el  desplegament del Pla de prevenció i control de l’hepatitis C que prioritza actuacions centrades en la prevenció per reduir les noves infeccions, en el cribratge per al diagnòstic precoç, la cerca activa i la recuperació d’infeccions ocultes, així com en facilitar l’accés al tractament. El Pla posa especial atenció a les poblacions més vulnerables –com persones drogodependents o migrades de països amb altes prevalences d’hepatitis C, entre d’altres–, a causa de la seva elevada exposició a la malaltia i de la seva menor vinculació al sistema sanitari.

L’hepatitis C, a diferència de les hepatitis A i B, no disposa de vacuna però sí que té un tractament senzill i eficaç amb taxes de curació properes al 97%. Des del 2015 fins al 2020 s’han tractat a Catalunya més de 25.000 persones afectades pel virus de l’hepatitis C, sent uns dels tractaments més cost-efectius ja que redueix la mortalitat i la morbiditat d’aquesta malaltia.

Cal destacar que, segons dades de l’OMS, l’any 2019 al món hi havia 58 milions de persones amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis C (VHC). Aquell any es van infectar 1.500.000 persones i 290.000 van morir per causes relacionades amb aquesta infecció.

Pel que fa al Pla de prevenció i control de l’hepatitis C a Catalunya, està coordinat pel Programa de prevenció, control i atenció al VIH, infeccions de transmissió sexual i les hepatitis víriques (PCAVIHV), un programa que planifica, impulsa, coordina i avalua les actuacions per disminuir la incidència d’aquestes infeccions i millorar l’atenció a les persones afectades. Creat pel Govern l’any 2017, està integrat a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut i és únic a l’Estat espanyol.

Un esforç d’equitat i lluita contra les desigualtats en salut

A banda de les intervencions en població general, el programa PCAVIHV posa el focus en la microeliminació de les hepatitis en les poblacions més vulnerables. Entre elles, destaquen les persones que s’injecten drogues (PQID) i les persones migrants procedents de països amb altes prevalences del VHC, tot i que també són poblacions clau les persones que tenen pràctiques sexuals de risc sense protecció, especialment els homes que tenen sexe amb altres homes (HSH), les persones amb VHC coinfectades pel VIH i les persones internes en centres penitenciaris, entre d’altres. 

Les persones drogodependents, especialment aquelles que s’injecten drogues (PQID) presenten una prevalença d’anticossos contra el VHC del 74% (estudi Bio-Conductual en centres de reducció de danys, 2019), i una infecció activa estimada del 54,2% en base a l’estudi HepCdetect II (CEEISCAT).

Aquestes persones tenen una bona adherència als serveis especialitzats de drogodependències (centres de tractament i serveis de reducció de danys), d’aquí la importància que el diagnòstic i el tractament de l’hepatitis C es puguin fer en aquests mateixos centres, amb la coordinació i participació dels serveis d’hepatologia dels hospitals respectius. Amb aquesta finalitat s’ha publicat el Protocol de diagnòstic i tractament del virus de l’hepatitis C per persones drogodependents.

A Catalunya hi viuen més d’1.200.000 de persones migrades, moltes d’elles provinents de països amb altes prevalences del VHC o on no hi ha vacunació sistemàtica del VHB. Sovint presenten dificultats per a accedir al sistema sanitari, associades a barreres idiomàtiques i culturals, o a la vulnerabilitat social. Per això s’estan duent a terme actuacions basades en la participació de la pròpia comunitat (educadors d’iguals, associacions, líders comunitaris...) per fer accions educatives i de cribratge en els seus espais, amb l’objectiu de vinculant-los al tractament i la vacunació (en el cas del VHB).

El PCAVIHV ha posat en marxa el projecte MiCatC de cribratge de les Hepatitis B i C, del VIH i el Sars-Cov2, que s’està implementant a quatre zones de Catalunya i que es pretén estendre a altres àrees del territori.

També col·labora amb el projecte HepBCLInk, coordinat per l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), que se centra en el cribratge del VHB i VHC en població senegalesa i romanesa a la ciutat de Barcelona i l’Àrea Metropolitana Nord. Així com amb el cribratge del VHB en població africana a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el projecte HBV-COMSAVA que coordina l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Per dur a terme amb èxit les intervencions en algunes d’aquestes poblacions amb dificultats d’integració idiomàtica, també es compta amb la participació fonamental i la col·laboració dels agents de salut comunitaris de tot el país.

Jornada ‘L’hepatitis no pot esperar’

Catalunya s’adhereix al Dia Mundial de les Hepatitis Víriques promogut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que es commemora cada 28 de juliol, i ha celebrat la Jornada virtual ‘L’hepatitis no pot esperar’, amb la presència del conseller de Salut, Josep Maria Argimon; la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas; i Joan Colom, director del programa PCAVIHV. L’objectiu de la jornada ha estat conèixer la situació actual de l’hepatitis C al nostre país, així com analitzar els avenços aconseguits en el marc d’actuació del Pla de Prevenció i Control de l’Hepatitis C. També s’hi ha debatut sobre els reptes del futur immediat per assolir l’objectiu de l’OMS d’eliminar l'hepatitis C i altres hepatitis víriques com a problema de salut pública el 2030.

Materials de sensibilització en motiu del Dia Mundial de les Hepatitis Víriques

Fuente: Govern de Catalunya