La posada de llarg de la Mulassa va ser un dels moments més especials de la Festa Major. A la plaça de l’Ajuntament, el 20 de maig, –dia de Sant Baldiri, patró de la ciutat– la nova figura del bestiari es va sumar al ball dels seus companys l’Àliga, el Lleó i el Bou com un emblema més de la vida comunitària. Les mulasses de Sabadell i de l’Hospitalet de Llobregat no es van perdre la posada de llarg de la seva ‘companya’.

La Mulassa de Sant Boi, símbol d’integració i diversitat

La mula combina qualitats del cavall i del ruc. És símbol d’humilitat, treball, senzillesa i servei als altres, alhora que de força, constància i resistència. Aquesta doble naturalesa converteix La Mulassa en la representant de la integració de diferents tradicions i la importància de la unitat dins de la diversitat de la comunitat. La figura de Sant Boi és esbojarrada i joganera, amb cascabells al coll. Als actes protocolaris portarà sempre una gualdrapa amb l’escut brodat del municipi. Als correfocs, unes alforges amb sortidors de pirotècnia, ja que és una bèstia de foc. El seu ball serà una jota.

El Bou de Sant Boi, poder del poble i guardià de la terra

El Bou va ser la tercera figura a incorporar-se al bestiari local. Representa el poder del poble i el paper de la pagesia com a guardiana de la terra i el llegat agrícola. Al llarg de la història, aquest animal ha estat un aliat indispensable dels treballadors del camp, tot esdevenint un emblema de solidaritat, sacrifici i prosperitat col·lectiva. La figura mostra un bou adornat amb flors al cap i al coll, una combinació que aporta la delicadesa i vitalitat de la natura a la potència bruta de l’animal. És una peça que convida a reflexionar sobre el vincle entre els éssers humans i la natura, entre el passat i el futur i la necessitat de cuidar allò que ens sosté.

El Lleó (Li Lleoni) de Sant Boi, portador de la felicitat

El Lleó de Sant Boi és bicèfal i de color blanc. Des de la Festa Major de 2024 forma part de la imatgeria de la ciutat. Els seus dos caps representen la dualitat de l’ésser (d’aquí que el seu nom oficinal sigui ‘Li Lleoni’, en plural). Segons creences africanes ancentrals, el lleó blanc, actualment en perill d’extinció, és un animal sagrat que té el poder d’atorgar la felicitat a tothom que es creua en el seu camí. És símbol de pau, coratge, força, veritat, justícia, dignitat i respecte a la natura i a la vida. 

L’Àliga de Sant Boi, símb

L’Àliga va ser el primer animal del bestiari institucional de Sant Boi. És l’encarregada de donar la benvinguda institucional a les visites de fora de la ciutat. Porta la Corona de Baró, que fa referència al títol que ostentaven els senyors de l’antic Castell de Sant Boi, i l’escut de Sant Boi al pit. Amb el seu posat majestuós i la seva figura coronada simbolitza la justícia, la intel·ligència, la dignitat i l’autoritat. Les àligues tenen un ball propi amb una música cerimoniosa que les acompanyen sempre en les dates més assenyalades i a la qual se sumen els altres animals. 

Elements comuns

Les quatre figures del bestiari institucional de Sant Boi són dissenys singulars i únics. S’han construït al Taller d’Escultura Montse Morreres, de Cardona. La música dels respectius balls és obra del músic Ricard Ros, la coreografia, d’Albert Graus, i el vestuari a mida dels portadors, de la modista Mari Carmen Torres, tots tres santboians. L’entitat local que gestiona, porta i fa ballar les figures és la Federació els Garrofers.

Bestiaris

El bestiari popular català és el conjunt de figures que representen animals reals o fantàstics i que s’exhibeixen en les festes locals en processons, cercaviles o balls. Tenen l’origen en el teatre medieval de les processons de Corpus Christi.

Els quatre animals del bestiari institucional formen part de l’imatgeria popular de Sant Boi, composta per una vintena de figures del patrimoni festiu de la ciutat, que es continua enriquint. A finals d’enguany s’hi sumarà el drac Guiu, última peça d’una tradició que ve de llarg.

La imatgeria de Sant Boi es va iniciar a la Festa Major de 1957 amb la Isabel i el Fernando, els primers gegants de la ciutat, predemocràtics, que portàven el nom dels Reis Catòlics. A la Festa Major de 1990 es van estrenar el Baldiri i la Ramona, els nous Gegants de Sant Boi. L’any següent, al 1991 arribava l’actual Drac Pepitu i al 1996 el Drac Rufino. L’any 2000 arribaven el Manuel i la Blanca, els nous gegants de Casablanca i a l’any següent el Drac Rubricatus.