L’Ajuntament va presentar, a Atrium Viladecans, la iniciativa municipal Smart Classrooms, les noves aules

on aprenen amb metodologies innovadores 5.100 nens i nenes de les escoles públiques de la ciutat. En l’acte, obert a tothom, es va explicar el projecte a les famílies dels escolars: el perquè de la transformació de les aules, com s’ha fet, com són i com s’hi pot treballar. Hi van assistir l’alcalde Carles Ruiz i la regidora d’Educació Gisela Navarro.

Els centres educatius de primària compten amb deu aules intel·ligents que s’han anat posant en marxa des del curs 2021-2022, seguint l’exemple del projecte pilot que es desenvolupa des del curs 2019-2020 a l’Escola Miquel Martí i Pol. Ha estat el resultat d’aplicar el pla municipal SmartClassroom Project, per a la transformació dels espais d’aprenentatge als centres educatius de Viladecans, i la inversió total ha estat de 322.402 euros. Els centres estan treballant per incorporar el seu funcionament en el dia a dia, i l’acció ha inclòs formació a docents perquè puguin treure el màxim profit a les noves instal·lacions.  

El curs passat es van posar en funcionament cinc de les aules en els diferents centres que no requerien obres. Durant aquest estiu s’han fet les obres d’adaptació de les cinc aules que ho requerien per fer la transformació dels nous espais fent-los més amplis i altres millores. Aquestes aules esmentades s’estan posant en funcionament ara, al 2023.

En la seva intervenció durant l’acte, l’alcalde Carles Ruiz va destacar que “Viladecans imparteix molts recursos en educació des de fa anys i, dins d’aquesta estratègia de millora de l’educació, estem també treballant amb les escoles per transformar els centres, les seves aules i els seus espais per a un nou model educatiu, una nova manera d’organitzar l’educació més adaptada als temps, amb més capacitat de cooperació, de treball conjunt entre els nens i nenes i, sobretot, més estimulant també per facilitar l’aprenentatge i les noves tècniques pedagògiques”.

La regidora Gisela Navarro, per la seva part, va comentar que la presentació de les noves aules era “com la cirereta del pastís després de molts anys treballant. Tot cristal·litza una mica en allò que és tangible. Hem fet projectes de contingut pedagògic, de diversificació curricular, hem format els docents i hem fet continuïtat de formació amb les famílies”. Navarro va afegir que “hem engegat moltes iniciatives, però ara, amb aquest projecte de les smart classrooms, tot va prenent forma i, de cop, veus que treballar d’una altra manera era real, perquè ara sí que tens una altra cadira, un altre racó, unes grades... Veus en directe que aquest tipus de projecte a l’aula és una realitat. La motivació dels infants està claríssima i la dels docents, també. Creiem que és el bon camí i la ciència ens avala, com hem vist a l’acte, i continuarem amb aquesta feina”.

Els antecedents de les Smart Classrooms locals

El projecte “Nous espais d’aprenentatge” s’emmarca dins de l’aposta que fa l’Ajuntament de Viladecans  per l’èxit educatiu i el foment de la innovació educativa a la ciutat, i va començar al 2019, amb la creació del grup de recerca SmartClassroom Project, liderat per Guillermo Bautista, de la Universitat Oberta de Catalunya. Va començar llavors el procés de codisseny de nous espais d’aprenentatge a l’escola primària a Viladecans, que es va veure aturat durant la pandèmia. A totes les escoles s’han fet tres sessions de codisseny en què han participat els diferents agents implicats: el grup de recerca SmartClassroom Project, que fa l’acompanyament de tot el procés, les i els docents, l’alumnat i les famílies.

En la primera sessió per codissenyar les aules, es va fer un primer anàlisi de com estan els centres educatius de Viladecans i es va dibuixar un primer esbós de com seria l’aula ideal per dur a terme les metolodogies que fan servir els centres. En la segona sessió, abans de la trobada, cada escola va fer una activitat prèvia amb l’alumnat per descobrir quins són els espais que més els agraden de la seva escola i per què i què els agradaria que hi hagués en aquestes aules noves. Amb les conclusions d’aquesta activitat, els alumnes ho van posar en comú a la sessió i van acabar fent el disseny de la seva aula ideal en la qual incorporaven tots aquells espais que més els agraden de l’escola.

A la tercera i última sessió, amb les famílies, els i les participants van comptar amb un plànol a escala de l’aula real que desitgen canviar i, amb les peces que representen els diferents objectes, van anar dissenyant com serà la seva aula definitiva. Aquest disseny final va incorporar les reflexions fetes en totes les sessions anteriors i les opinions de docents, famílies i estudiants que han participat en el procés.

També s’ha dut a terme un procés de codisseny amb quatre escoles concertades, finançat per l’Ajuntament amb 10.000 euros, i els centres s’estan encarregant d’implementar l’aula amb els recursos propis.

Aules adaptades als processos d’aprenentatge

Els avenços experimentats en les últimes dècades en les teories i paradigmes educatius, així com l'aparició de noves propostes i estratègies pedagògiques d'acord al coneixement científic sobre com es produeixen els processos d'aprenentatge, requereixen posar atenció prioritària en els canvis que haurien d'experimentar la configuració i organització dels espais d'aprenentatge a les aules, així com en les condicions, les dinàmiques i les metodologies que en aquests espais es desenvolupen.

Cal replantejar definitivament les aules tradicionals organitzades generalment en files i columnes de cadires i taules, davant la taula de professor i la pissarra, ja que no responen a les expectatives i necessitats educatives actuals. L’espai d’aprenentatge a l’escola també requereix adaptar-se als nous contextos i recursos que tenim al nostre abast, com la tecnologia digital, que formen part de la nostra realitat cada vegada amb més intensitat. D’aquesta manera, cal acompanyar l’espai d’aprenentatge de noves propostes metodològiques.

Aquest disseny dels espais d’aprenentatge està centrat en tres dimensions: l’ambiental (millora de la infraestructura, l'arquitectura de l'espai i l’accessibilitat), la pedagògica (un disseny d’aula basat en l’activitat d’aprenentatge i en el benestar, tant de l’alumnat com del professorat) i digital (les tecnologies han de ser introduïdes a les aules de forma invisible i permanent com a instrument de treball intel·lectual i com a eina de construcció compartida de coneixement).