• “Ens sorprèn que un govern progressista, davant l’emergència habitacional, no aporti cap mesura concreta per evitar desnonaments” ha afirmat la consellera de Drets Socials

• Cervera ha assegurat que “la llei estatal genera inseguretat jurídica” i ha advertit que, si no hi ha un canvi important durant la tramitació, “recorrerem aquesta llei al Tribunal Constitucional”

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha comparegut avui en nom del Govern per valorar l’avantprojecte de Llei d’habitatge aprovat avui pel Consell de Ministres. La consellera ha asseverat que “la llei d’habitatge estatal és decebedora, recentralitzadora i regressiva respecte a la normativa catalana i en la protecció del dret a l’habitatge.”

Cervera ha explicat que l’avantprojecte de Llei d’habitatge estatal no afronta el problema dels desnonaments ni l’emergència habitacional amb mecanismes estructurals i ha valorat que: “una vegada més es posa un pedaç davant el problema dels desnonaments, amb una nova moratòria enlloc d’optar per mesures de resposta ràpida i eines estructurals que ajudin a resoldre el problema, com sí que fa Catalunya amb programes com Reallotgem o les prestacions d’urgència”

La nova Llei estatal no inclou mecanismes de desplegament de la funció social de la propietat, com per exemple qüestions sobre habitatges buits, cessions, expropiació d’ús; ni sobre el problema de les ocupacions il·legals. “No hi ha res important sobre tot allò que ha de servir per a reduir l’impacte de l’emergència habitacional”, ha reblat Cervera, que ha destacat que “tampoc es planteja cap compromís pressupostari per a incrementar la despesa pública en habitatge” i apropar-la als estàndards europeus.

La consellera ha recordat que la Generalitat té atribucions en matèria d’habitatge i ha advertit que l’avantprojecte “envaeix competències de la Generalitat i suposa una clara invasió de la Llei 11/2020 aprovada al Parlament de Catalunya i pactada amb els moviments socials de l’habitatge”.

Inseguretat jurídica

A més, la llei estatal regula sobre nombrosos aspectes ja recollits a la normativa catalana. Es tracta de qüestions com definicions i conceptes bàsics; tipologies d’habitatge de protecció oficial (HPO); termini de durada de la qualificació de la HPO; regulació de les àrees tenses; les assegurances per la compra d’habitatges; drets de consumidors per la compra i lloguer d’habitatges; els recàrrecs sobre pisos buits, entre d’altres. 

En aquest sentit, ha advertit que la llei “genera inseguretat jurídica al voltant de la coexistència de la futura Llei estatal i de les lleis catalana vigents des de fa anys” i ha citat com a cas paradigmàtic que s’estableix un índex de referència sense tenir en compte que a Catalunya ja en tenim un de solvència contrastada. També es preveu que es pugui pujar un 10% el lloguer si es compleixen una sèrie de supòsits, com per exemple millores a l’immoble o la durada del contracte, mentre que a Catalunya aquest increment està sotmès a l’índex de referència de lloguers.

Per tot això, la consellera de Drets Socials ha assegurat que “si no hi ha un canvi important durant la seva tramitació, recorrerem aquesta llei al Tribunal Constitucional.”

La consellera ha puntualitzat que l’avantprojecte de Llei estatal ignora les demandes dels sectors socials que sí que s’han atès a la normativa catalana. Sobre aquesta qüestió, ha assenyalat que la llei estatal “és regressiva respecte a la protecció del dret a l’habitatge de què ens hem dotat a Catalunya amb la participació i el consens dels principals partits i les organitzacions socials.”

Fuente: Govern de Catalunya