Interior aplicarà una reserva de places del 40% per a dones

Interior aplicarà una reserva de places per a dones

Imprimir

El Departament d’Interior posa en marxa una mesura per reservar un 40% de places per a dones als cossos operatius de la Generalitat de Catalunya (Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals) en les pròximes convocatòries d’accés. Aquesta mesura ha de permetre avançar de forma efectiva cap a la igualtat i la paritat i accelerar el reequilibri de gènere en la composició de les plantilles. Un reequilibri que, al ritme actual i sense noves mesures, no es produiria fins l’any 2067 a Mossos, fins al 2101 a Agents Rurals i fins al 2144 a Bombers.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena Garcia ha explicat que “avui presentem la reserva de places perquè és una mesura imprescindible, i forma part d'una decisió política i d'un Govern que ha plantejat quatre transformacions, i una d'elles és la feminista liderada per la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre”, a qui ha agraït la seva assistència.

Elena, que ha assegurat que “és un compromís polític que farem realitat”, ha posat en valor que "és imprescindible garantir la paritat en els cossos de seguretat, per justícia i per eficàcia. Només semblant-nos a la societat que volem servir, serem capaços de servir-la. Per això presentem aquesta reserva de places per a dones als cossos operatius". 

"No volem acceptar que hi hagi un 2% dones bomberes al nostre país, ni un 13% d'agents rurals o un 25% de mossos d’esquadra”. “Aquestes xifres no les volem, no ens hi resignem” ha sentenciat el titular d’Interior. Per això “vull agrair la feinada que heu fet fins al dia d'avui totes les que heu estat treballant amb convicció", ha expressat.

Elena, que ha afirmat que “hem de fer que les coses canviïn al servei dels ciutadans i les ciutadanes” ha recordat que “només amb la convicció i la determinació perquè les coses passin aconseguirem ser més efectius i més diversos per incorporar tot el talent al servei de la gent”. “Sent millors, més eficients i eficaços; serem més, serem iguals, serem millors. Aquest és el nostre repte”

Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha ressaltat que la reserva de places, com a política pública d’acció positiva, ve a compensar una situació injusta provocada per criteris patriarcals. “Que ningú s’equivoqui; no s’està regalant res a ningú”, ha compartit contundent Verge. “Simplement, es tracta de revisar uns requisits que, malgrat una aparença de suposada neutralitat de gènere, s’han basat en paràmetres exclusivament masculins, i això constitueix una discriminació indirecta cap a les dones que calia redreçar”.

Verge també ha volgut remarcar que la representació de les dones té un impacte directe en la vida de les persones i que, per tant, “els percentatges de presència importen. Si no tenim referents, o els que tenim són molt escassos, ens costa imaginar-nos en un lloc. I la presència també afecta les formes de fer d’una organització o institució i les polítiques que es desenvolupen. Les experiències dins una organització són diferents per als homes i per a les dones, i aquesta diferència en l’experiència, especialment de les dones, és diferent en funció de quina sigui la bretxa de gènere. I és molt difícil que sigui el grup sobrerepresentat qui identifiqui quins són els dèficits o les necessitats negligides del grup infrarepresentat”. 

La possibilitat de reserva de places a favor del gènere menys representat s’inclou a la Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2022 (coneguda com a llei d'acompanyament dels pressupostos), aprovada al Parlament de Catalunya el 23 de desembre.

Cal recordar que Catalunya té un compromís, social i també legal, amb la igualtat real i efectiva entre homes i dones, un dret fonamental en una societat democràtica moderna, justa i equitativa. L’any 2015, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d'igualtat efectiva de dones i homes, que obliga les institucions de la Generalitat a dotar-se de de plans d’igualtat que tinguin en compte, entre altres, la representativitat de les dones, l’accés, la selecció, la promoció i el desenvolupament professionals, la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, etc. D’acord amb aquesta mateixa llei, la representació paritària és la situació en què cap sexe no supera el 60% ni és inferior al 40%.

 

Desequilibri dones-homes als cossos operatius

Actualment, només el 2% del cos de funcionaris de Bombers de la Generalitat el formen dones. Només el 21% de la plantilla de Mossos d’Esquadra i només el 13% de la d’Agents Rurals. 

Si ens fixem en els comandaments o posicions de responsabilitat: al cos de Mossos d’Esquadra les dones només són el 12,6% del total (caporal/a; sergent/a; sotsinspector/a; inspector/a; intendent/a; comissari/a). A Bombers de la Generalitat, suposen 1,45% (caporal/a; sergent/a; sotsinspector/a; inspector/a). I en el cos d’Agents Rurals el 9,6% (inspector/a en cap, caps regionals; caps d’àrea bàsica;  inspector/a; sotsinspector/a, etc).

En els últims anys, el Departament d’Interior ha adoptat mesures per corregir la infrarepresentació de les dones en els cossos operatius: s’han engegat campanyes per trencar estereotips de gènere i incrementar les candidatures femenines; s’han adaptat els barems de puntuació en les proves físiques d’accés; s’han reduït o eliminat requisits com l’alçada, etc.

Ara, gràcies a aquestes mesures, la tendència en la incorporació de dones en els tres cossos és positiva. Però el canvi avança lentament. Al ritme actual, la paritat (mínim 40%) no arribaria al cos de Mossos d’Esquadra fins d’aquí a 45 anys, no es produiria al cos d’Agents Rurals fins d’aquí a 80 anys i caldria esperar 122 anys per veure-la al cos de Bombers.

Nous plans per avançar cap a la igualtat i la paritat

El Departament d’Interior aposta per la implantació de polítiques actives d’igualtat i gènere i ja està implementat mesures d’igualtat, com ara campanyes publicitàries per incrementar la participació de les dones als cossos operatius, mesures per promoure la conciliació de la vida laboral i familiar i la corresponsabilitat, revisió de les proves d’accés i de promoció, formació en matèria d’igualtat d’oportunitats, etc.

A més, els cossos operatius estan desenvolupant els seus plans d’igualtat, que es troben en diferents fases d’implementació i que inclouen mesures com ara:

Mesura d’acció positiva de reserva de places

L’aplicació de mesures d’acció positiva, com la reserva de places, està avalada per la Llei d’Igualtat de 2007, que especifica que han de ser motivades i temporals. En aquest cas, la mesura deixarà d’aplicar-se quan el sexe menys representat arribi al 40% del total.

Els processos d’accés, com sempre, es faran garantint que, amb independència del gènere, els i les noves funcionaris/àries nomenats tindran les condicions, aptituds i habilitats per realitzar totes les tasques pròpies del cos.

Els processos d’accés o promoció s'articularan en dos torns diferenciats de places reservades i no reservades a dones. En el cas que el procés selectiu inclogui limitacions del nombre màxim de persones aspirants que poden ser convocades a la prova següent, s'ha d'establir quina part d'aquest màxim correspon a cada torn, d'acord amb el percentatge de places reservades a dones establert a la convocatòria.

Un cop finalitzades les fases d'oposició i de concurs, si s'escau, la convocatòria a la fase de formació s'ha de fer seguint una llista final de les persones que hagin superat el procés, ordenades segons la puntuació obtinguda i d'acord amb el nombre màxim de places reservades per torn, aplicant-hi els criteris de desempat establerts legalment.

Les places reservades per a cada torn que resultin vacants passaran a incrementar les fixades per a l'altre torn fins a assolir el nombre màxim de places convocades. Només en cas que no s’assoleixi el percentatge mínim de dones en les convocatòries, es donarà preferència a les candidates al davant dels homes, sempre que es compleixi la condició que cap de les candidates dones seleccionades en virtut d'aquest criteri de preferència no pot tenir un diferencial negatiu de puntuació de més del 20% respecte als candidats homes.

Pròximes convocatòries

Les pròximes convocatòries d’escala bàsica que s’obriran seran:

També hi haurà convocatòries de promoció interna a tots els cossos operatius aquest 2022 on també s’aplicarà la mesura.

Obertura de la convocatòria 840 places de Mossos

La primera de les convocatòries en què s’aplicarà la reserva de places serà la convocatòria de 840 places d’escala bàsica dels Mossos d’Esquadra. El període d’inscripció de la convocatòria comença demà i s’allargarà fins el 9 de febrer, en què per primera vegada es reserven 336 places per ser proveïdes per dones. Aquesta convocatòria es reforçarà amb una campanya informativa amb una especial crida a que les dones s’hi presentin.

Antecedents a Catalunya

El 2020, el Parlament va modificar la llei de les policies locals per establir que s'han de reservar a les dones entre un 25% i un 40% de les places per accedir als cossos i a les diferents categories. La primera administració que ho va aplicar va ser l'Ajuntament de Barcelona, que va introduir el canvi en les convocatòries de la Guàrdia Urbana, on el 14% de la plantilla són dones.

El mes de gener de 2021, el Govern va modificar la llei que regula els Mossos –la 10/1994– per donar preferència a les agents davant els homes en les proves d'accés i ascens. Aquesta discriminació positiva només s'aplica en cas d'empat i si la presència femenina en aquella categoria és inferior al 40%. La mesura s’aplica únicament als casos en què les dones estiguin "en igualtat de criteris pel que fa a la idoneïtat de perfil amb les persones aspirants de l'altre sexe".

Antecedents internacionals

La preocupació per reequilibrar la composició dels cossos de policia o bombers és generalitzada a bona part del món. En l’àmbit policial, països com Països Baixos han engegat mesures d’acció positiva per reequilibrar la composició dels seus cossos amb molt bons resultats. Suècia, Bèlgica i Dinamarca també són models d’èxit que han aconseguit un increment important de la xifra de dones que accedeixen a les organitzacions policials aplicant mesures directes i indirectes.

A Països Baixos, Suècia i Estònia, les dones ja son més del 30% de les seves plantilles policials. A Anglaterra, Escòcia o Noruega les dones ja son més del 25% del cos de policia. Lituània i Letònia ja han assolit la paritat, arribant al 40%. (Dades Eurostat)

En el cas dels bombers, països com Alemanya (9% de dones); Anglaterra (8%) o els Estats Units (4% del cos de bombers i 11 % del cos de voluntaris) han assolit millors dades d’incorporació de dones però encara lluny de la paritat.

Fuente: Mossos d´Esquadra